Un any més...seguim amb les curses del mes d'octubre.

És un mes on pots triar i remenar per fer tot tipus de curses. Cada vegada n'hi ha més arreu de Catalunya i fora del nostre país. Les curses s'han posat de moda i la participació de corredors és molt alt. El corredor d'èlit i el popular prenen part en la mateixa cursa, tots amb el seu objectiu particular. El més negatiu és que algunes curses s'han convertit en un negoci on perjudica econòmicament a l'atleta. Tot i això és un esport barat encara que vagis vestit "full equip". No me'n amago i m'agrada anar a l'última. Cada any faig servir un parell o tres de bambes, és el cost que té fer molts quilòmetres a l'any. Val la pena renovar el calçat, ja que és la part més important del corredor per evitar lesions. Sempre recomano que una bamba s'ha de canviar quan portes uns 800 km, tot depèn del corredor i dels objectius. També és important trobar la marca i el model de calçat més apropiat per cada corredor. Aquest any he escollit córrer amb un calçat més lleuger. Les meves característiques físiques m'ho permeten i de moment les sensacions son molt millors. He millorat molt aquest principi de temporada, seguint un entrenament molt anàrquic. Surto a córrer per plaer i cada dia faig un circuit diferent. L'objectiu és acumular el màxim de quilòmetres amb quatre dies d'entrenament. Variant el terreny, la distància, el temps i la velocitat pots aconseguir una millora notable. Això no vol dir que em rebenti a córrer. És buscar l'equilibri físic i mental per trobar-me en condicions en qualsevol distància.



Arribant...temps oficial 00:41:44

L'última cursa feta, el passat dia 24 d'octubre, la cursa del carrer nou de Girona. Una cursa on han canviat el recorregut després de forces anys. No m'ha desagradat el recorregut però l'organització de la cursa ha estat pèssima. La sortida molt estreta desaprofitant una avinguda com Jaume I. No he pogut accedir a les primeres files de sortida i he hagut de remontar molts corredors esquivant-los. La senyalització molt dolenta, on els corredors tallaven el carrer de forma espectacular. La part de la devesa, que era recorregut nou, havies d'esquivar alguna pilona no senyalitzada i passaves pel costat dels operaris que muntaven les atraccions. Algun dia hi haurà una desgràcia! Un cop arribat al carrer Santa Clara, t'adonaves de casualitat que hi havia l'avituallament. Per cert, molta gent no va poder tenir la seva beguda ja que s'havia acabat. També es podia veure molts pocs voluntaris en el recorregut tallan els carrers. El meu company d'equip, en Xavi ho ha patit. S'ha emportat una dona pel davant, quan creuava el carrer trucant amb el mòbil. Sort que no ha pres mal, tot i anar per terra, però el seu objectiu estava perdut. A l'arribada poca cosa, una beguda isotònica i poca cosa més. Estic content de la cursa que he fet, tot i tenir molésties al bessò dret. No he pogut fer la cursa al 100%.




L'Ivan i l'Aydin al seu pas pel pont de pedra. Dos cracks!




Dos patriotes catalans, en Manel i en Joan, a la marató nocturna de Bilbao. Felicitats per l'objectiu! Sou collonuts!

-Joan Massó 03:04:48 club AEF-La Selva (55è lloc marató nocturna de Bilbao)
-Manel Barroso 03:48:45 club AEF-La Selva (374è lloc marató nocturna de Bilbao)

Comencem a tot gas!

Amb en Musta a la II Makissada de Sils

A tot gas! Una setmana després de ser pare i dormint poc, m'animo a fer la II Makissada a Sils. Una cursa pels estanys de Sils i per un terreny molt feréstec. Pots triar la distància, i faig juntament amb en Joan i en Musta la distància de 21 quilòmetres. Per als més valents, hi havia la marató rural, i també la cursa de 10. La cursa es fa a Sils per la Diada. Un bon motiu de reivindicar el nostre esforç per seguir sent catalans. A les 8 del matí es dóna el tret de sortida i enfilem els primers corriols. Ens equivoquem seguint el primer grup de corredors, però de seguida trobem el camí. El dia acompanya i les primeres calors es comencen a notar. L'únic avituallament es troba al quilòmetre 5. No ens parem pensant que n'hi haurà més. Doncs no, és una carrera d'autosuficiència i no ho sabíem. En arribar al quilòmetre quinze, l'home del mall em visita i comença l' "ocellot" fins a l'arribada. Arribo buit de forces però content. Em bec tota la coca-cola que puc arreplegar. Resultat final: 01:41:00
Una setmana més tard, toca participar a la cursa del meu poble. Una carrera de 6 quilòmetres que combina l'asfalt i el terreny forestal. Abans de començar la cursa fem un escalfament llarg per tal de fer més quilòmetres. Un cop escalfats i estirats, quedem els atletes de l'AEF-La Selva Club Olímpic Farners a la plaça de la sardana per fer la presentació de l'equip. Hi som gairebé tots. És la segona temporada i la novetat és la fusió de l'AEF-La Selva i el Club Olímpic Farners.
Em trobo força en forma tot i dormir poc les últimes setmanes. Faig una cursa molt bona rebaixant el cronòmetre en més d'un minut. Resultat final dels 6 quilòmetres: lloc 36 amb un temps de 00:24:28! Seguim sumant!



Bon ritme!




En Joan anava primer...llàstima de fer-lo perdre!




Equip AEF-La Selva Club Olímpic Farners 2010-2011



Amb en Manel a "tot gas"

Més motivat que mai!

Feia molts dies que no escrivia i tinc moltes coses per explicar. L'estiu ha sigut una època de transició. Els entrenaments han sigut per mantenir la forma i gaudir de córrer i de la bicicleta. Només he entrenat i no he fet cap cursa. La calor no em motiva per preparar cap objectiu, i per seguir entrenant la millor opció era fer-ho al matí. L'estiu passava i s'acostava un gran repte, el de ser pare. Arribava un dels dies més macos de la meva vida. Per fi el dia 4 de setembre va néixer la Berta...no tinc paraules per descriure com em vaig sentir. L'emoció era molt gran. Quina felicitat! Tot va anar molt bé i començava el repte de ser pare. M'estic adaptant força bé i estic molt motivat. La Berta és un motiu per seguir preparant nous objectius. Combinar feina, família i entrenaments és un gran esforç. Serà un gran repte, però en tinc moltes ganes. No em planifico res però vull mantenir un ritme d'entrenaments que em permeti a curt o mitjà termini nous reptes per la temporada 2010/2011. De moment, el club d'atletisme ha fet un any i creix en nombre d'atletes i objectius. La primera prova que vam fer el passat 11 de setembre, diada nacional de Catalunya, va ser un cursa popular rural a Sils. Els nostres amics Makis ens van preparar tot un seguit de curses i distàncies. Nosaltres vam escollir la cursa de 21 quilòmetres. Un recorregut molt exigent pels diferents canvis de terreny. Passàvem per corriols, caminets, camins, desnivells naturals i pels estanys de Sils. Un espai natural molt ben parit! L'únic error que vam fer era no portar aigua o beguda isotònica. Era una cursa d'autosuficiència i això no ho sabíem. I això em va passar factura els últims 5 quilòmetres. Vaig arribar fos i buit!



Us presento la meva filla Berta



Anava força cuit juntament amb en Musta!



II Makissada de Sils

Córrer, bici i descans!

S'ha acabat la temporada, almenys per mi. Aquests dos últims mesos, un parell de curses per gaudir de córrer. L'anècdota: perdre'm a la cursa de la policia local de Salt. Vaig acabar fent tres quilòmetres de més. Diuen que tot suma! He seguit entrenant fent circuits per la muntanya. Gaudeixes descobrint diferents camins i corriols, encara que la combinació de calor i desnivell és asfixiant. La millor opció ha sigut fer ciclisme de carretera. És un esport genial que he anat descobrint els dos últims anys. Enganxa molt, però té l'inconvenient que necessites moltes hores per entrenar. En aquests moments fa gairebé quinze dies que no corro. He fet bé de descansar. És insuportable aquesta xafogor! Però no sé estar quiet, i l'altre dia vaig fer una de les moltes sortides en bicicleta. Tot i sortir a les vuit del matí ja es notava l'escalfor. Al final 96.5 km, 3 litres d'aigüa beguts i una barreta energètica. Quina bogeria, però el divendres hi torno, hehehehe! Salut i km!






Pinxasso!

Una mitja més...però amb els bessons al clatell!

El diumenge 9 de maig, vaig fer la mitja marató de Girona juntament amb els companys de club. Tota la setmana va ploure i la temperatura era prou bona per córrer. Però el diumenge va sortir el sol, i com espetegava! Vaig sortir a un bon ritme però als pocs quilòmetres ja començava a tenir força calor. Bevia en tots els avituallaments però això no va ser suficient perquè la "culata" petés. Sempre tinc molts problemes amb la calor i en el quilòmetre 11-13 van començar les primeres molèsties als bessons. El meu ritme de cursa va baixar força i l'objectiu era acabar la mitja de Girona. Una mitja molt ben organitzada, però crec que podria passar per llocs més òptims per fer millors marques. Llàstima d'alguns conductors, que amb poca educació, propinaven algun insult i no paraven de tocar el clàxon en contra dels corredors. Falta molta educació esportiva! Tots els del club vam acabar la mitja de Girona. En el meu cas content però arribant força deshidratat, amb un temps de 01:32:30. Aquesta mitja és l'última de la temporada. Ara toca gaudir de córrer per la muntanya! Salut i km!



Arribant...!



Tenia els bessons al clatell!




foto de grup amb els makis de Sils

Comença la calor... com n'és de dur, córrer!

Arriba la primavera i comença a pujar la temperatura. Cada any em costa molt acostumar el cos a temperatures superiors als 18 graus. Aquestes dues últimes setmanes he entrenat força bé malgrat el canvi de clima. La sensació que tinc és d'un pes extra a les cames i el pulsòmetre no enganya. Estem a finals de la temporada, en curses oficials, i estic una mica passat de forma. I això del pes extra no és que m'hagi engreixat. Estic fet un filet! hehehe!
Demà tocarà gaudir de la mitja de Girona, i si tinc bones sensacions, li fotré més canya! Els companys del club també hi seran, i aquests ja estan pensant en la nova temporada: l'objectiu és la marató nocturna de Bilbao a finals d'octubre, i la Behóbia-Donosti del novembre. Jo no hi podré ser perquè, si tot va bé, seré pare. És una il·lusió brutal i ens tocarà fer una altra marató! Amb això no vull dir que em retiro de córrer, però sí que m'hauré de plantejar els entrenaments més anàrquicament. De ganes, en tinc, i moltes. Això és el que t'anima a sacrificar-te per a pròxims objectius maratonians. Salut i km, cracks!



Recta final cursa Esports Parra Girona 2010. Temps 00:40:45.

Un mes després...estic molt fort!

Ara fa un mes de l'objectiu més important d'aquest any, la marató de Barcelona. Després de descansar físicament i mentalment, he continuat fent uns entrenaments més curts. Els rodatges no han passat, generalment, de 10 quilòmetres. Però els ritmes han sigut molt ràpids per guanyar velocitat. He entrenat molt "anàrquicament", fent el que més m'agrada segons el meu estat físic. També he fet ciclisme de carretera per agafar força i no traumatitzar tant les meves cames. Els últims quinze dies m'ha anat molt bé fer rodatges en progressió, acabant a ritmes molt forts. "La culpa" la tenen dos companys que són unes "màquines", en Xavi i en Joan. M'han espavilat de valent! Aquesta setmana, en teoria, havia de ser de relax. Però les ganes i la bona companyia d'en Carles, l'Aydin, en Manel, en Xavi i en Joan m'han portat a fer rodatges més llargs. Ahir vaig fer el que no s'ha de fer amb vista a una cursa pel diumenge. I què! El més important era gaudir del córrer en un espai natural i amb uns bons atletes. És d'aquells dies que gaudeixes com mai. Cada quilòmetre era diferent per l'espai i el terreny. Un circuit molt exigent però increïble per entrenaments futurs. És d'aquells dies que acabes molt content i satisfet. T'oblides de tot. És una teràpia brutal per al cos i la ment. SALUT I KM!



Cracks!



Sempre positiu!