dijous, 26 de maig del 2011

Curses de muntanya

M'estic llegint el llibre d'en kilian Jornet, "córrer o morir", i tinc la sensació que aquest xicot no és d'aquest mon. És un galàctic del skyrunning! Crec que no es pot comparar amb ningú. Senzillament és el mon d'en Kilian!
Toquem de peus a terra. El meu debut a la cursa de muntanya de "La suada" d'Agullana, va ser molt positiva. Una mitja marató molt dura, però molt diferent de les curses amb ruta. Els ritmes, l'espai, el terreny ho canvia tot. Fins i tot, els corredors son diferents. Perquè ho dic això? doncs perquè veure els corredors caminant en una pendent on es pot fer corrents no és gaire normal. Vaja, això pensava jo. Però un cop comences la baixada tot s'entén. Et passen com llebres en un terreny de senglars. Jo, pobre de mi, fent el que podia a la baixada per un terreny molt tècnic. Vaig patir molt perquè et trobaves de tot. Era una aventura constant, esquivant pedres, arbres, arrels, creuant rierols pel mig...vaja, que s'havia d'estar molt atent sino volies fer una aterrissada. En canvi, la pujada era dura, es podia fer corrents, menys el tram final del cim on la pendent era molt "heavy". Llàstima, que pujant pels corriols ,vaig haver de caminar juntament amb el meu company d'equip, en Musta. Era molt estret i els corredors del davant s'havien parat a caminar fent un tap. El circuit era molt variat però el 80% era per corriols molt tècnics. Entrenaments per muntanya n'havia fet molts, però sempre per pista forestal i corriols força fàcils. En canvi, a "la suada", havies d'estar molt atent per no tenir una caiguda. M'emporto una bona sensació d'aquesta cursa. L'organització va ser d'un 10. El circuit era molt ben marcat i el preu de la cursa de 8€. Això últim es troba en vies d'extinció. En acabar, un bon esmorzar, una samarreta tècnica i una bossa d'obsequi. El meu temps de la mitja de muntanya va ser de 02:22:00. Tornant cap a casa ja pensavem amb en Musta la próxima cursa o marxa popular d' Arbúcies.
Una marxa de muntanya on vaig gaudir de valent, ja que el terreny era per pista forestal i corriols no gaire tècnics. Era un circuit que m'anava molt bé. Se'm va fer curt, només vam fer 12 km. L'entorn de les Agudes era molt maco i les sensacions a la pujada eren molt bones. Em sentia molt fort i no parava d'avançar a corredors. A l'arribada un bon esmorzar i l'obsequi d'una bossa per les vambes, tot això per 7€!