dimecres, 10 de març del 2010

Marató de Barcelona 2010. Felicitats a tots!



Acabar la marató de Barcelona ha sigut una proesa increïble. M'aixecava a les 05:10 i començava el ritual premarató. M'agrada tenir-ho tot controlat! A les 06:15 recullo en JR a Sils i fem carretera cap a Barcelona, on ens trobarem amb la resta de companys de l'AEF-La Selva. Són les vuit del matí i ja estem a punt per començar la marató. Fem les fotos de rigor i ens situem al calaix pertinent (03:00:00 a 03:30:00). Que diferent, aquest any, la sortida. En un minut començava a córrer juntament amb en Manel, en Joan, en Jorge, en Francesc, en JR... un luxe anar amb tants companys. Més endavant, tothom farà la seva pròpia guerra. Els primers quilòmetres no tinc gaires bones sensacions a les cames. El ritme és bo juntament amb en Joan, però veig que no tinc el dia. Al quilòmetre 16 continuo corrent en solitari. És en aquest moment on veig que serà una marató molt dura. Les cames no les tinc bé, és una sensació de pes extra a cada quadríceps. És una lluita constant amb el meu físic i és en aquest moment en què el "coco" juga la part més important per no retirar-me de la cursa. S'ha d'estar tranquil i buscar l'equilibri físic i mental en cada petjada a l'asfalt. Sóc conscient que no puc augmentar gaire el ritme, però estic content perquè porto 32 quilòmetres, i ja atrapo en Manel. Ara em trobo millor corrents. En Manel no pot seguir el meu ritme i arribo en solitari al quilòmetre 37. Osti! quin pes que tinc a les cames! Segueixo com puc amb un dolor de cames que no havia tingut mai. M'hauria parat a caminar, però pels meus coll...segueixo corrent. Veig que no podré baixar de les 03:20:00 però em sento molt content en veure la Maria i la meva germana a la recta final. Somric i els faig un gest que estic bé. Per fi el quilòmetre 42,195m. Aixeco els braços i objectiu finalitzat amb un temps de 03:21:31. No m'ho puc creure i ploro de dolor!



Quina colla! jejejeje!



Últims metres...estic bé!



Somric encara al km 25!



Jorge, Joan, Manel, Aydin, Jordi

-AYDIN BEZEK - 03:02:52 (LLOC 740)
-JOAN RÍSQUEZ- 03:13:31 (LLOC 1388)
-JOAN MASSÓ - 03:16:04 (LLOC 1600)
-JORDI BUTI - 03:21:31 (LLOC 2085)
-MANEL BARROSO-03:27:11 (LLOC 2759)
-JORGE PAZ - 03:27:47 (LLOC 2849)
-FRANCESC SERAS 03:28:14(LLOC 2918)

dijous, 4 de març del 2010

A tres dies de la marató de BCN

Falten tres dies per la marató de Barcelona i l'esforç ha valgut la pena. Les hores d'entrenament per aquest objectiu han arribat a la seva fi. Han sigut molts dies sortint a córrer sota la pluja, el vent i la fred. Tot això ha valgut la pena. M'agrada sentir-me bé, i córrer t'allibera físicament i mentalment. Penso que als corredors ens agrada córrer per trobar-nos millor. És un estat físic i mental que et fa més feliç. Quan et trobes rodant és un moment del dia en què pots pensar i alliberar-te de tot allò que t'angoixa. Sense anar més lluny, aquest diumenge passat vam anar a córrer la marxa de Bonmatí. Trobar-nos amb altres companys i gaudir corrent en un entorn natural com aquell no té preu. Un bon entrenament que s'acaba amb un esmorzar de pa amb tomàquet i botifarres. S'han de recuperar forces!
Ahir va ser l'últim entrenament. Vam fer amb en Joan uns 9 quilòmetres a ritme suau. Avui tocava posar-me en mans de l'Antonio. El massatge thai és increïble! T'allibera totes les tensions musculars. Ara només falta gaudir dels quilòmetres de l'asfalt de Barcelona. Salut!



El gran Chema!