La següent prova era l'objectiu que m'havia marcat per aquest hivern, la marató salvatge de les Guilleries, a la població de Sant Hilari Sacalm. Aquesta prova ja fa anys que es fa i un company de club, en Carles, m'en havia parlat per la seva duresa. L'organització de la prova molt bona. Aquesta cursa s'afegia al I raid de curses de muntanya de la Selva on també es podia fer la mitja marató. Com bé diu la prova, va ser una marató molt salvatge pel cor de les Guilleries. La primera part va ser força corrible però un cop arribat al punt més alt, el coll de les formigues (1202 metres), va començar el més dur. Una baixada molt técnica i dura fins la carretera d'Osor, on havies d'agafar-te en algun moment als arbres per no "fotre't de lloros". Un cop a la riera d'Osor, una altra vegada cap amunt amb una forta pujada on havies de caminar. Per mi va ser la part més dura de la marató i això que estavem a la primera part de la cursa. Ho estava passant fatal i havia de superar aquesta crisis. És en aquest moment on has de treballar el "coco" per desbloquejar-te físicament. Ara ho entenc, al meu nivell, les sensacions d'en Kilian Jornet. Seguia endavant i em veia cada vegada millor. Tenia clar que no volia caminar en aquells trams on es poden fer corrents. No volia cometre l'error de la Matagalls-Montserrat on vaig caminar molt i vaig bloquejar les meves cames. Va ser una bona decisió, el cos aguantava i les cames responien en aquell terreny salvatge i feréstec. Creuava en solitari l'arc d'arribada amb 05:46:40! Molt content i amb un bon resultat!
L'equip al complert fent la mitja i la marató salvatge de les Guilleries
En Joan i L'Ivan fent segon i tercer a Riudarenes