diumenge, 15 d’abril del 2012

I Raid de curses de muntanya de la Selva

Començo l'any i amb força, fent el I Raid de curses de muntanya de la Selva. Es va fer poca difusió de les proves però van estar força ben organitzades. S'hauria de millorar els avituallaments i l'informació en general. De les tres proves, vaig participar a la de Riudarenes i Sant Hilari Sacalm. La primera cursa va ser a Riudarenes amb un recorregut força ràpid però amb constants desnivells al llarg dels 22 km. Em vaig trobar molt bé i vaig fer una cursa molt progressiva per acabar amb un temps de 01:48:18. Va ser una cursa molt familiar, amb poca gent però amb molts companys del club. El meu nové lloc seria un èxit si no fos que erem uns 30 participants! En acabar un bon entrepà de botifarra, begudes, donuts i d'obsequi una ampolla de cava. Molt original!
La següent prova era l'objectiu que m'havia marcat per aquest hivern, la marató salvatge de les Guilleries, a la població de Sant Hilari Sacalm. Aquesta prova ja fa anys que es fa i un company de club, en Carles, m'en havia parlat per la seva duresa. L'organització de la prova molt bona. Aquesta cursa s'afegia al I raid de curses de muntanya de la Selva on també es podia fer la mitja marató. Com bé diu la prova, va ser una marató molt salvatge pel cor de les Guilleries. La primera part va ser força corrible però un cop arribat al punt més alt, el coll de les formigues (1202 metres), va començar el més dur. Una baixada molt técnica i dura fins la carretera d'Osor, on havies d'agafar-te en algun moment als arbres per no "fotre't de lloros". Un cop a la riera d'Osor, una altra vegada cap amunt amb una forta pujada on havies de caminar. Per mi va ser la part més dura de la marató i això que estavem a la primera part de la cursa. Ho estava passant fatal i havia de superar aquesta crisis. És en aquest moment on has de treballar el "coco" per desbloquejar-te físicament. Ara ho entenc, al meu nivell, les sensacions d'en Kilian Jornet. Seguia endavant i em veia cada vegada millor. Tenia clar que no volia caminar en aquells trams on es poden fer corrents. No volia cometre l'error de la Matagalls-Montserrat on vaig caminar molt i vaig bloquejar les meves cames. Va ser una bona decisió, el cos aguantava i les cames responien en aquell terreny salvatge i feréstec. Creuava en solitari l'arc d'arribada amb 05:46:40! Molt content i amb un bon resultat!


L'equip al complert fent la mitja i la marató salvatge de les Guilleries


En Joan i L'Ivan fent segon i tercer a Riudarenes