dijous, 26 de maig del 2011

Curses de muntanya

M'estic llegint el llibre d'en kilian Jornet, "córrer o morir", i tinc la sensació que aquest xicot no és d'aquest mon. És un galàctic del skyrunning! Crec que no es pot comparar amb ningú. Senzillament és el mon d'en Kilian!
Toquem de peus a terra. El meu debut a la cursa de muntanya de "La suada" d'Agullana, va ser molt positiva. Una mitja marató molt dura, però molt diferent de les curses amb ruta. Els ritmes, l'espai, el terreny ho canvia tot. Fins i tot, els corredors son diferents. Perquè ho dic això? doncs perquè veure els corredors caminant en una pendent on es pot fer corrents no és gaire normal. Vaja, això pensava jo. Però un cop comences la baixada tot s'entén. Et passen com llebres en un terreny de senglars. Jo, pobre de mi, fent el que podia a la baixada per un terreny molt tècnic. Vaig patir molt perquè et trobaves de tot. Era una aventura constant, esquivant pedres, arbres, arrels, creuant rierols pel mig...vaja, que s'havia d'estar molt atent sino volies fer una aterrissada. En canvi, la pujada era dura, es podia fer corrents, menys el tram final del cim on la pendent era molt "heavy". Llàstima, que pujant pels corriols ,vaig haver de caminar juntament amb el meu company d'equip, en Musta. Era molt estret i els corredors del davant s'havien parat a caminar fent un tap. El circuit era molt variat però el 80% era per corriols molt tècnics. Entrenaments per muntanya n'havia fet molts, però sempre per pista forestal i corriols força fàcils. En canvi, a "la suada", havies d'estar molt atent per no tenir una caiguda. M'emporto una bona sensació d'aquesta cursa. L'organització va ser d'un 10. El circuit era molt ben marcat i el preu de la cursa de 8€. Això últim es troba en vies d'extinció. En acabar, un bon esmorzar, una samarreta tècnica i una bossa d'obsequi. El meu temps de la mitja de muntanya va ser de 02:22:00. Tornant cap a casa ja pensavem amb en Musta la próxima cursa o marxa popular d' Arbúcies.
Una marxa de muntanya on vaig gaudir de valent, ja que el terreny era per pista forestal i corriols no gaire tècnics. Era un circuit que m'anava molt bé. Se'm va fer curt, només vam fer 12 km. L'entorn de les Agudes era molt maco i les sensacions a la pujada eren molt bones. Em sentia molt fort i no parava d'avançar a corredors. A l'arribada un bon esmorzar i l'obsequi d'una bossa per les vambes, tot això per 7€!



dissabte, 19 de març del 2011

Optimitzant el temps!


Com podeu veure, no escric gaire al blog aquest any. Ja m'agradaria que el dia tingués 28 hores! Llavors, optimitzo molt el temps per poder anar a córrer i mantenir un bon estat de forma. Quina és la fórmula? Senzillament, córrer molt per la muntanya. Amb els anys veus que has de variar els entrenaments i buscar nous al.licients. La muntanya és un bon al.licient i motiu per sortir a córrer. Mai fas el mateix i l'espai natural és increïble. Aquells corredors que m'havien recomenat fer muntanya no s'han equivocat. Quan vaig començar ara fa 4 anys les curses de fons, seguia diferents plans d'entrenament que podia trobar a internet. T'ajuden però sempre son el mateix i acabes estancat. Aquest any vaig iniciar els entrenaments molt anàrquics, sense cap model d'entrenament. Era el millor que podia fer per la meva situació familiar i laboral. Desde finals d'any és quan he fet més entrenaments per la muntanya. Els companys de club, m'han ensenyat diferents circuits per les muntanyes de Farners. Altres circuits, els he anat descobrint perdent-me per diferents camins i corriols. Llavors, combinar la muntanya i circuits més planers m'ha fet optimitzar el temps per tenir un bon estat de forma. El meu debut en una mitja de muntanya serà el proper dia 22 d'abril si tot va bé. Serà a Agullana i és molt popular "La suada" www.lasuada.com

Us adjunto les últimes fotos de Granollers i Banyoles. Dues mitjes on el temps ha sigut clavat! 01:32:09


Foto de grup a la mitja de Granollers 01:32:09



Els bandolers de Farners!


dijous, 27 de gener del 2011

Moltes coses per dir... el temps és or!

Hola a tothom. Fa massa dies que no dic res en el meu bloc. El temps passa i no t'adones que has deixat moltes coses per dir o fer. La vida m'ha canviat i el temps és or. Segueixo fent curses i entrenaments, però amb menys temps. Això sí, les ganes de córrer no les he perdut, i més ara, que estic descobrint un espai natural molt a prop meu: la muntanya. He descobert i m'han ensenyat camins, caminets i corriols per on hem corregut amb els companys de club. També vaig tenir un accident en un corriol, però al final no va ser tant com em pronosticaven al servei d'urgències. Una setmana amb una fèrula de guix i a seguir corrents. Ara toca recuperar la força i la mobilitat del braç. Estic content, he recuperat un estat de forma òptim que em permet gaudir de les curses. Els objectius més engrescadors, com futures maratons fora de Catalunya, duatlons i triatlons, els deixo per altres temps. Aquesta temporada és d'impàs i em dedicaré a fer mitges maratons, siguin de ruta o muntanya. Potser també faré la marató d'Empúries, però amb l'objectiu d'acabar-la! Ja es veurà...
Us faig un resum de tot plegat:



Aquest és el cartell que vam fer per a la xerrada entrenament del 20 de novembre del 2010. Va anar tot molt bé, compartint diferents aspectes del món de l'atletisme amb en Pere Arco, en Toti Bes, l'Àngel Mullera i l'Arcadi Alibés. Un petit entrenament i un dinar de germanor va servir per arrodonir una bona jornada.







A l'Eco-mitja marató de Vic vaig saber que era un any en què havia de gaudir de les curses. No estava en forma per buscar objectius en el crono! El temps va ser molt discret: 01:34: 52 . Una mitja on el recorregut és força dur amb constants desnivells. Per sort, aquest any la temperatura era de 3 graus!



Foto de grup. El C.O. Farners va creixent!



Últims metres per una mitja "dura"


Per acabar l'any, la Sant Silvestre de Girona. Un ambient molt maco, però ha sigut la cursa on he patit més de totes les que he fet. Em pensava que no l'acabaria! Tenia una grip estomacal que em va deixar KO. En arribar, cap al WC! El crono... millor no dir-ho... fot pena! hehe!



Quina colla de friquis. El millor, la pantera rosa buscant...


L'any va començar fatal. Una grip estomacal que em va deixar fet "caldo" uns dies i un cop recuperat em foto de "lloros" per un corriol que baixa de Farners a la bassa de Can Camps. La temporada de córrer semblava que s'havia acabat, però tot va quedar en un ensurt. La marxa popular de Vilobí d'Onyar, d'uns 16 km, va ser el tret de sortida a les curses de fons d'aquest any 2011. Molt bon ambient, unes 1.600 persones tot i estar a una temperatura de sis graus sota zero! Una barreja de corredors, caminadors i triatletes. Tots amb l'objectiu d'entrenar en un entorn natural molt maco. En acabar, entrepà de botifarra, begudes, cafè, vi i algun licor per entrar en calor. Tot al mòdic preu de 7 €! Alguns n'haurien de prendre nota! Salut, companys!