Demà tocarà gaudir de la mitja de Girona, i si tinc bones sensacions, li fotré més canya! Els companys del club també hi seran, i aquests ja estan pensant en la nova temporada: l'objectiu és la marató nocturna de Bilbao a finals d'octubre, i la Behóbia-Donosti del novembre. Jo no hi podré ser perquè, si tot va bé, seré pare. És una il·lusió brutal i ens tocarà fer una altra marató! Amb això no vull dir que em retiro de córrer, però sí que m'hauré de plantejar els entrenaments més anàrquicament. De ganes, en tinc, i moltes. Això és el que t'anima a sacrificar-te per a pròxims objectius maratonians. Salut i km, cracks!
Recta final cursa Esports Parra Girona 2010. Temps 00:40:45.
3 comentaris:
Tranquil, és molt maco combinar l'esport amb la vida familiar i laboral, no saps mai.... així és més divertit, i en definitiva és el que compta, que sigui divertit.
Una encaixada
ei company! Ser pare és una altra cursa de fons. De ultrafons, diria jo! Però amb tossuderia i paciència podem continuar fent tot allò que ens agrada i que forma part de nosaltres. Família, esport, feina...tot vol el seu temps. Però ens hem d'espolsar la mandra i sortir a córrer!!
àpali, ens veiem.
Merci cracks! Va molt bé que m animeu! Ganes n'hi ha i moltes, segur que trobaré temps de sota les pedres!
Publica un comentari a l'entrada