Més motivat que mai!

Feia molts dies que no escrivia i tinc moltes coses per explicar. L'estiu ha sigut una època de transició. Els entrenaments han sigut per mantenir la forma i gaudir de córrer i de la bicicleta. Només he entrenat i no he fet cap cursa. La calor no em motiva per preparar cap objectiu, i per seguir entrenant la millor opció era fer-ho al matí. L'estiu passava i s'acostava un gran repte, el de ser pare. Arribava un dels dies més macos de la meva vida. Per fi el dia 4 de setembre va néixer la Berta...no tinc paraules per descriure com em vaig sentir. L'emoció era molt gran. Quina felicitat! Tot va anar molt bé i començava el repte de ser pare. M'estic adaptant força bé i estic molt motivat. La Berta és un motiu per seguir preparant nous objectius. Combinar feina, família i entrenaments és un gran esforç. Serà un gran repte, però en tinc moltes ganes. No em planifico res però vull mantenir un ritme d'entrenaments que em permeti a curt o mitjà termini nous reptes per la temporada 2010/2011. De moment, el club d'atletisme ha fet un any i creix en nombre d'atletes i objectius. La primera prova que vam fer el passat 11 de setembre, diada nacional de Catalunya, va ser un cursa popular rural a Sils. Els nostres amics Makis ens van preparar tot un seguit de curses i distàncies. Nosaltres vam escollir la cursa de 21 quilòmetres. Un recorregut molt exigent pels diferents canvis de terreny. Passàvem per corriols, caminets, camins, desnivells naturals i pels estanys de Sils. Un espai natural molt ben parit! L'únic error que vam fer era no portar aigua o beguda isotònica. Era una cursa d'autosuficiència i això no ho sabíem. I això em va passar factura els últims 5 quilòmetres. Vaig arribar fos i buit!



Us presento la meva filla Berta



Anava força cuit juntament amb en Musta!



II Makissada de Sils

Córrer, bici i descans!

S'ha acabat la temporada, almenys per mi. Aquests dos últims mesos, un parell de curses per gaudir de córrer. L'anècdota: perdre'm a la cursa de la policia local de Salt. Vaig acabar fent tres quilòmetres de més. Diuen que tot suma! He seguit entrenant fent circuits per la muntanya. Gaudeixes descobrint diferents camins i corriols, encara que la combinació de calor i desnivell és asfixiant. La millor opció ha sigut fer ciclisme de carretera. És un esport genial que he anat descobrint els dos últims anys. Enganxa molt, però té l'inconvenient que necessites moltes hores per entrenar. En aquests moments fa gairebé quinze dies que no corro. He fet bé de descansar. És insuportable aquesta xafogor! Però no sé estar quiet, i l'altre dia vaig fer una de les moltes sortides en bicicleta. Tot i sortir a les vuit del matí ja es notava l'escalfor. Al final 96.5 km, 3 litres d'aigüa beguts i una barreta energètica. Quina bogeria, però el divendres hi torno, hehehehe! Salut i km!






Pinxasso!

Una mitja més...però amb els bessons al clatell!

El diumenge 9 de maig, vaig fer la mitja marató de Girona juntament amb els companys de club. Tota la setmana va ploure i la temperatura era prou bona per córrer. Però el diumenge va sortir el sol, i com espetegava! Vaig sortir a un bon ritme però als pocs quilòmetres ja començava a tenir força calor. Bevia en tots els avituallaments però això no va ser suficient perquè la "culata" petés. Sempre tinc molts problemes amb la calor i en el quilòmetre 11-13 van començar les primeres molèsties als bessons. El meu ritme de cursa va baixar força i l'objectiu era acabar la mitja de Girona. Una mitja molt ben organitzada, però crec que podria passar per llocs més òptims per fer millors marques. Llàstima d'alguns conductors, que amb poca educació, propinaven algun insult i no paraven de tocar el clàxon en contra dels corredors. Falta molta educació esportiva! Tots els del club vam acabar la mitja de Girona. En el meu cas content però arribant força deshidratat, amb un temps de 01:32:30. Aquesta mitja és l'última de la temporada. Ara toca gaudir de córrer per la muntanya! Salut i km!



Arribant...!



Tenia els bessons al clatell!




foto de grup amb els makis de Sils

Comença la calor... com n'és de dur, córrer!

Arriba la primavera i comença a pujar la temperatura. Cada any em costa molt acostumar el cos a temperatures superiors als 18 graus. Aquestes dues últimes setmanes he entrenat força bé malgrat el canvi de clima. La sensació que tinc és d'un pes extra a les cames i el pulsòmetre no enganya. Estem a finals de la temporada, en curses oficials, i estic una mica passat de forma. I això del pes extra no és que m'hagi engreixat. Estic fet un filet! hehehe!
Demà tocarà gaudir de la mitja de Girona, i si tinc bones sensacions, li fotré més canya! Els companys del club també hi seran, i aquests ja estan pensant en la nova temporada: l'objectiu és la marató nocturna de Bilbao a finals d'octubre, i la Behóbia-Donosti del novembre. Jo no hi podré ser perquè, si tot va bé, seré pare. És una il·lusió brutal i ens tocarà fer una altra marató! Amb això no vull dir que em retiro de córrer, però sí que m'hauré de plantejar els entrenaments més anàrquicament. De ganes, en tinc, i moltes. Això és el que t'anima a sacrificar-te per a pròxims objectius maratonians. Salut i km, cracks!



Recta final cursa Esports Parra Girona 2010. Temps 00:40:45.

Un mes després...estic molt fort!

Ara fa un mes de l'objectiu més important d'aquest any, la marató de Barcelona. Després de descansar físicament i mentalment, he continuat fent uns entrenaments més curts. Els rodatges no han passat, generalment, de 10 quilòmetres. Però els ritmes han sigut molt ràpids per guanyar velocitat. He entrenat molt "anàrquicament", fent el que més m'agrada segons el meu estat físic. També he fet ciclisme de carretera per agafar força i no traumatitzar tant les meves cames. Els últims quinze dies m'ha anat molt bé fer rodatges en progressió, acabant a ritmes molt forts. "La culpa" la tenen dos companys que són unes "màquines", en Xavi i en Joan. M'han espavilat de valent! Aquesta setmana, en teoria, havia de ser de relax. Però les ganes i la bona companyia d'en Carles, l'Aydin, en Manel, en Xavi i en Joan m'han portat a fer rodatges més llargs. Ahir vaig fer el que no s'ha de fer amb vista a una cursa pel diumenge. I què! El més important era gaudir del córrer en un espai natural i amb uns bons atletes. És d'aquells dies que gaudeixes com mai. Cada quilòmetre era diferent per l'espai i el terreny. Un circuit molt exigent però increïble per entrenaments futurs. És d'aquells dies que acabes molt content i satisfet. T'oblides de tot. És una teràpia brutal per al cos i la ment. SALUT I KM!



Cracks!



Sempre positiu!

Marató de Barcelona 2010. Felicitats a tots!

Acabar la marató de Barcelona ha sigut una proesa increïble. M'aixecava a les 05:10 i començava el ritual premarató. M'agrada tenir-ho tot controlat! A les 06:15 recullo en JR a Sils i fem carretera cap a Barcelona, on ens trobarem amb la resta de companys de l'AEF-La Selva. Són les vuit del matí i ja estem a punt per començar la marató. Fem les fotos de rigor i ens situem al calaix pertinent (03:00:00 a 03:30:00). Que diferent, aquest any, la sortida. En un minut començava a córrer juntament amb en Manel, en Joan, en Jorge, en Francesc, en JR... un luxe anar amb tants companys. Més endavant, tothom farà la seva pròpia guerra. Els primers quilòmetres no tinc gaires bones sensacions a les cames. El ritme és bo juntament amb en Joan, però veig que no tinc el dia. Al quilòmetre 16 continuo corrent en solitari. És en aquest moment on veig que serà una marató molt dura. Les cames no les tinc bé, és una sensació de pes extra a cada quadríceps. És una lluita constant amb el meu físic i és en aquest moment en què el "coco" juga la part més important per no retirar-me de la cursa. S'ha d'estar tranquil i buscar l'equilibri físic i mental en cada petjada a l'asfalt. Sóc conscient que no puc augmentar gaire el ritme, però estic content perquè porto 32 quilòmetres, i ja atrapo en Manel. Ara em trobo millor corrents. En Manel no pot seguir el meu ritme i arribo en solitari al quilòmetre 37. Osti! quin pes que tinc a les cames! Segueixo com puc amb un dolor de cames que no havia tingut mai. M'hauria parat a caminar, però pels meus coll...segueixo corrent. Veig que no podré baixar de les 03:20:00 però em sento molt content en veure la Maria i la meva germana a la recta final. Somric i els faig un gest que estic bé. Per fi el quilòmetre 42,195m. Aixeco els braços i objectiu finalitzat amb un temps de 03:21:31. No m'ho puc creure i ploro de dolor!



Quina colla! jejejeje!



Últims metres...estic bé!



Somric encara al km 25!



Jorge, Joan, Manel, Aydin, Jordi

-AYDIN BEZEK - 03:02:52 (LLOC 740)
-JOAN RÍSQUEZ- 03:13:31 (LLOC 1388)
-JOAN MASSÓ - 03:16:04 (LLOC 1600)
-JORDI BUTI - 03:21:31 (LLOC 2085)
-MANEL BARROSO-03:27:11 (LLOC 2759)
-JORGE PAZ - 03:27:47 (LLOC 2849)
-FRANCESC SERAS 03:28:14(LLOC 2918)

A tres dies de la marató de BCN

Falten tres dies per la marató de Barcelona i l'esforç ha valgut la pena. Les hores d'entrenament per aquest objectiu han arribat a la seva fi. Han sigut molts dies sortint a córrer sota la pluja, el vent i la fred. Tot això ha valgut la pena. M'agrada sentir-me bé, i córrer t'allibera físicament i mentalment. Penso que als corredors ens agrada córrer per trobar-nos millor. És un estat físic i mental que et fa més feliç. Quan et trobes rodant és un moment del dia en què pots pensar i alliberar-te de tot allò que t'angoixa. Sense anar més lluny, aquest diumenge passat vam anar a córrer la marxa de Bonmatí. Trobar-nos amb altres companys i gaudir corrent en un entorn natural com aquell no té preu. Un bon entrenament que s'acaba amb un esmorzar de pa amb tomàquet i botifarres. S'han de recuperar forces!
Ahir va ser l'últim entrenament. Vam fer amb en Joan uns 9 quilòmetres a ritme suau. Avui tocava posar-me en mans de l'Antonio. El massatge thai és increïble! T'allibera totes les tensions musculars. Ara només falta gaudir dels quilòmetres de l'asfalt de Barcelona. Salut!



El gran Chema!