1/3 de marató d'Empúries

Avui tocava anar cap a Empúries. M'he llevat molt d'hora i hem anat a l'Escala amb en Guillem per trobar-nos amb altres companys. Un cop feta la inscripció en el 1/3 de marató (14 km) he fet l'escalfament per veure com tenia les cames. Les molèsties seguien al bessó i això volia dir que hauria d'anar a un ritme més fluix. Fem la sortida plegats els del terç de marató i la marató a les ruïnes d'Empúries. El recorregut, més dur del que em pensava, contínuament amb desnivells i fins i tot alguna pujada forta. La calor i la tramuntana passarà factura a molts corredors. Avui els maratonians les passaran molt "putes". Passem pel km 8 i en Guillem ha parat per problemes a les cames. Segueixo a un ritme força bo fins a l'últim quilòmetre, on em torna a punxar el bessó esquerre. Arribo com puc amb un temps de 01:03:24 els 14,1 km. Aquesta setmana tocarà descansar per recuperar-me de la lesió.
Salut!

Mitja de la Garrotxa 26/04/2009

El divendres 24 d'abril vaig fer anys... osti ja sóc veterà! El debut en la nova categoria es va notar "he he he". Faltaven tres quilòmetres per a l'arribada quan les cames van dir prou. El bessó esquerre em punxava i havia d'afluixar el ritme. Quina llàstima! perquè eren en baixada i podia haver fet millor temps. Va ser una arribada amb unes rampes que no havia tingut mai. El recorregut de la mitja era força trenca cames amb constants pujades i baixades per la zona de la Pinya. El dia tampoc va acompanyar gaire ja que va ploure abans de la sortida i en algunes zones del recorregut. El temps final: 01:31:57 (77), a prop del meu millor temps de 01:31:13. A l'arribada, l'organització donava un pernil que l'haurem de menjar per recuperar les cames.

10km de Girona-Esports Parra

Un dia molt bo per corre, llàstima que no m'he trobat del tot bé. Estava cansat de cames i això m'ha impedit baixar per poquet dels 40 minuts en els 10km de la cursa de Girona-Esports Parra. He sigut valent sortint al davant amb un grupet de l'Atletisme Girona. Passant per la zona del Güell és on he patit més per la calor i el fals desnivell. M' he recuperat al km 8, però ja era massa tard! Temps final 00:40:33 (126). Content per haver rebaixat la marca en 30 segons respecte l'any passat. Per cert, hi havia molta gent de Santa Coloma de Farners corrent la cursa. Això últim anima a fer un club de fons la temporada que ve! Salut.

Fotos frikis marató Barcelona

Diumenge increïble de running!

Un dia increïble per practicar el running. Avui tocava la pujada als Àngels. Una cursa de muntanya d'uns 9,2km per un paratge natural envejable. La sortida es dóna a Sant Pere Galligants (Girona) i es puja cap a la vall de Sant Daniel en direcció als Àngels. Era la primera cursa després de la marató de Barcelona, i les sensacions han estat bones tot i tenir torn de nit durant la setmana. Ha sigut molt dura per la pujada forta i el terreny amb moltes pedres. He millorat el temps respecte a l'any passat en dos minuts 00:48:44! M'he trobat força bé durant el recorregut. La nota negativa, el meu club actual, el GEIEG, que segueix posant impediments a l'hora de fer curses. Els atletes hem hagut de pagar 2 euros per poder competir oficialment. Quin ridícul! En fi, no els hem pagat i no hem competit amb la samarreta. La baixada l'hem fet trotant suaument amb en Guillem. Total de l'entrenament, 18,4km!

La marató de Barcelona

Han passat quinze dies de la marató de Barcelona i ja estic recuperat del tot. No he pogut escriure res per falta de temps. La veritat és que tot va anar molt bé.

L'inici de la cursa va ser molt dur, estava molt nerviós. Passaven els primers quilòmetres i anava agafant el ritme de cursa. Al km 6 conec en Santi, que porta un ritme de cursa clavat al meu. És la nostra primera marató i això ens anima a fer la cursa junts. El ritme és força bo, anem a uns 5 minuts i pocs segons el km. Portem un ritme que ens permet parlar i fins i tot fer alguna broma. Al km 15 a l'altura de passeig de Gràcia en direcció cap a Sagrada Família m'espera el meu germà, en Xavi, per donar-me el gel (menjar líquid) i beguda isotònica. En Xavi ens segueix una estona amb la bicicleta i posteriorment ens veiem al km 25 per donar-me més menjar. Tot va com una seda amb el meu company de cursa. Passem el pas de la mitja marató a 01:48:00 aproximadament. Els quilòmetres passen i l'ambient pels carrers de Barcelona és increïble. Els avituallaments de l'organització, un deu! Passem pel km 25 a l'avinguda Diagonal en direcció a Torre Agbar, segon gel que em dóna en Xavi i ens segueix una estona per fer-nos alguna foto. El ritme és molt bo i les sensacions, perfectes. Estic disfrutant com mai. Cada vegada queda menys i passem pel tram més complicat per sobre del km 30, el temut mur, però tots dos estem molt forts passant a molts corredors que pateixen rampes i alguna "pájara". El factor psicològic en aquest moment juga molt. Em trobo com mai i en Santi veig que també. No trobo el meu germà al km 35 per poder menjar el gel, però no hi dono importància ja que l'organització en els avituallaments dóna plàtans i fruita diversa. Seguim, i al km 34, 5 veiem que els equips d'emergència estan fent un massatge cardíac a un noi que està estirat a terra. És impressionant i el silenci s'apodera de nosaltres, però s'ha de continuar. Un cop passem el km 36, a l'altura de l'Arc de Triomf, estic molt fort i veig que en Santi no pot anar al meu ritme. Decideixo tirar en solitari; em sap greu deixar en Santi. Són 6 km a tope pels carrers més emblemàtics de Barcelona. Vaig a un ritme molt fort i encara estic prou bé de cames. L'emoció arriba quan veig les dues torres de l'avinguda Maria Cristina, somric i sento el crit dels meus a l'arribada. Temps final 03:34:38. No puc reprimir les llàgrimes d'emoció per tot l'esforç d'aquests mesos! Aviat arriba en Santi i celebrem la nostra primera marató!

Disfrutant a tope els 42,195m!

Ja sóc aquí! He disfrutat com mai a la marató de Barcelona d'avui al matí. Un dia rodó en el meu debut a la marató. El temps ha estat de 03:34:38! La nota negativa, la mort d'un atleta al km 35, un noi irlandès de 27 anys. L'he vist i era molt impressionant. D'altra banda, he d'agrair a la Maria la paciència que ha tingut durant aquests mesos amb els meus entrenaments, el suport del meu germà Xavi durant la cursa donant-me tots els gels que necessitava, els crits d'ànims de la Maria i l'Olga a l'arribada, i el suport de molts amics i atletes! GRÀCIES A TOTS!

Per cert, aviat us penjaré les fotos que tinc de la marató! SALUT, RUNNER'S!