Aquest any la cursa de la Behobia ha estat dedicada al públic. Eskerrik asko! que vol dir "moltes gràcies". La meva tercera Behobia ha sigut força diferent de la dels dos anys anteriors. Per començar, vam marxar el divendres per poder descansar millor. Un cap de setmana a Donosti sota un temporal de pluja i vent que feia preveure una cursa molt dura. El dissabte vam fer una mica de turisme tot i el mal temps. Al matí vam anar a buscar la bossa del corredor al Kursal. Allà vam poder veure les diferents firmes comercials esportives i vam parlar amb el millor maratonià català, en Roger Roca.
Després de dinar, un passeig fins al Peine de los vientos (Chillida), on vam poder veure el temporal de mar. Més tard vam fer un passeig pel nucli antic de Sant Sebastià, i vam fer un zurito amb una colla d'amics. Vam sopar en un restaurant italià on vam emplenar els dipósits d'hidrats; hi havia molts catalans. Tocava anar a dormir per llevar-nos a les 06:45!
Diumenge 8 de novembre, toca el despertador del mòbil i comença el ritual abans d'una cursa. Hem d'espavilar! El temps és molt dolent però sortim amb en Guillem, en David i en Xavi cap a Behobia amb l'euskaltren.
Arribats a Behobia, ens preparem per la sortida de la cursa. De cop i volta, el primer xàfec amb un vent que ens tira a terra; això serà molt dur! Es dóna la sortida i comença a caure pedra amb un vent que glaça. Ben xops, seguim amb la cursa amb un bon rotllo amb la resta de corredors.
La concentració i relaxació constant durant la cursa és el que em permet controlar i gaudir cada quilòmetre. Sempre sóc positiu, fins i tot quan torna a caure un xàfec d'aigua combinat amb vent al port de Passaia. Queda poc per a l'arribada, passo per davant del Kursal a un ritme molt ràpid i amb un somriure. Final dels 20 km amb un temps de 01:28:05! Genial!
El crack d'en Xavi 01:18:00
