Comença la calor... com n'és de dur, córrer!

Arriba la primavera i comença a pujar la temperatura. Cada any em costa molt acostumar el cos a temperatures superiors als 18 graus. Aquestes dues últimes setmanes he entrenat força bé malgrat el canvi de clima. La sensació que tinc és d'un pes extra a les cames i el pulsòmetre no enganya. Estem a finals de la temporada, en curses oficials, i estic una mica passat de forma. I això del pes extra no és que m'hagi engreixat. Estic fet un filet! hehehe!
Demà tocarà gaudir de la mitja de Girona, i si tinc bones sensacions, li fotré més canya! Els companys del club també hi seran, i aquests ja estan pensant en la nova temporada: l'objectiu és la marató nocturna de Bilbao a finals d'octubre, i la Behóbia-Donosti del novembre. Jo no hi podré ser perquè, si tot va bé, seré pare. És una il·lusió brutal i ens tocarà fer una altra marató! Amb això no vull dir que em retiro de córrer, però sí que m'hauré de plantejar els entrenaments més anàrquicament. De ganes, en tinc, i moltes. Això és el que t'anima a sacrificar-te per a pròxims objectius maratonians. Salut i km, cracks!



Recta final cursa Esports Parra Girona 2010. Temps 00:40:45.

Un mes després...estic molt fort!

Ara fa un mes de l'objectiu més important d'aquest any, la marató de Barcelona. Després de descansar físicament i mentalment, he continuat fent uns entrenaments més curts. Els rodatges no han passat, generalment, de 10 quilòmetres. Però els ritmes han sigut molt ràpids per guanyar velocitat. He entrenat molt "anàrquicament", fent el que més m'agrada segons el meu estat físic. També he fet ciclisme de carretera per agafar força i no traumatitzar tant les meves cames. Els últims quinze dies m'ha anat molt bé fer rodatges en progressió, acabant a ritmes molt forts. "La culpa" la tenen dos companys que són unes "màquines", en Xavi i en Joan. M'han espavilat de valent! Aquesta setmana, en teoria, havia de ser de relax. Però les ganes i la bona companyia d'en Carles, l'Aydin, en Manel, en Xavi i en Joan m'han portat a fer rodatges més llargs. Ahir vaig fer el que no s'ha de fer amb vista a una cursa pel diumenge. I què! El més important era gaudir del córrer en un espai natural i amb uns bons atletes. És d'aquells dies que gaudeixes com mai. Cada quilòmetre era diferent per l'espai i el terreny. Un circuit molt exigent però increïble per entrenaments futurs. És d'aquells dies que acabes molt content i satisfet. T'oblides de tot. És una teràpia brutal per al cos i la ment. SALUT I KM!



Cracks!



Sempre positiu!