A l'estiu, com sempre, faig un descans de dues a tres setmanes. Només faig bicicleta de carretera perquè no puc estar quiet. Un cop s'acaba el descans, començo la nova temporada amb uns objectius molt diferents. La Matagalls-Montserrat serà el meu principal objectiu. Una cursa d'ultrafons de 84 km per la muntanya. L'objectiu és acabar juntament amb els meus companys, en César i en Joan. Em passo tot l'estiu acumulant força quilòmetres, però el temps se'm tira a sobre. He fet unes quants rodatges llargs d'uns 30 km aproximadament, malgrat això arribo justet. Una setmana abans de la Mm, per la Diada, faig la cursa dels makis de Sils: La Makisada, que és una cursa forestal d'uns 26 km. Acabo força bé però tocat per la forta calor que feia. Sort de la bossa d'hidratació que portava.
Arriba el dia de la Mm. Juntament amb en César i en Joan comencem la cursa a les sis de la tarda. Som dels últims a sortir i ens trobarem molta gent pel camí. És una cursa que desconeixem i som molt prudents al llarg dels 84 km. L'objectiu és acabar per sota les 15 hores, però un cop hem fet uns 55 km comencen els dubtes. El fet d'anar molta estona caminant no em va bé. Tinc la sensació que he bloquejat les cames i és molt difícil córrer. Crec que si hagués fet més estona corrents, hauria arribat a dalt de Montserrat molt millor. Els últims 10 km els faig juntament amb en César, que tampoc va gaire bé. En Joan ha continuat sol endavant a bon ritme. És en aquest moment quan pitjor m'estic trobant, si paro a l'últim control haig de plegar. Agafo un tros de plàtan i una beguda isotònica i segueixo caminant com puc. Em recupero, i els últims 5 km els fem a bon ritme pujant cap a Montserrat. Per fi s'ha acabat! Arribem amb més de 16 hores i amb poques ganes de tornar-hi. Estic fet pols!
En Jordi, en Ceña, en César i en Joan, a dalt de Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada