El benestar físic és sacrifici!

Quines sensacions tan bones a la cursa del carrer Nou! Vaig fer la cursa malgrat unes molèsties al bessó esquerre. Sabia que no podia anar al 100% i m'ho vaig agafar com un bon entrenament. Anava molt relaxat, sense anar a buscar temps. El més important era disfrutar de la cursa pels carrers de Girona. Els primers quilòmetres podia anar a un ritme que em permetia parlar sense cap problema. El rellotge marcava un ritme massa bo. Vaig afluixar a la pujada però passant a molta gent. Em vaig trobar molts coneguts. En Llorenç m'explicava que avui li toca fer 30 km de rodatge per preparar la marató de Donosti. Seguia al meu ritme i vaig passar en Manel a la pujada de Lluís Pericot. El quilòmetre 7 el vaig fer 00:03:50. El que em sorprèn de tot plegat és que no patia corrent. Vaig gaudir com mai! Els últims tres quilòmetres van ser molt ràpids pel carrer Migdia. A l'altura de l'hotel Carlemany em va atrapar en Sergio i vaig fer l'últim canvi de ritme. Vam arribar plegats amb un temps de 00:42:40 fent l'últim quilòmetre a 00:03:30! Vaig acabar amb unes sensacions molt bones per a la pròxima Behobia.