Behobia-San Sebastián 2007

Hola a tots, encara sóc viu, jejejejej!!!!
La cursa ha estat genial, i estic molt content pel resultat, l'organització i l'afecte del poble basc. Un deu per al club CD Fortuna, organitzador juntament amb el patrocinador Nike. És impressionant veure durant els 20 km 200 metres (es va allargar per un petit tram d'obres) com anima la gent, és genial. N'hauríem d'aprendre els catalans, això els fa forts com a nació!!!. Anem per la cursa: el primer tram de cursa fins al km 6,5 va ser molt ràpid junt amb el meu company de cursa, en Guillem. Fèiem el km entre 4:30 minuts i 4:45 aproximadament. Em trobava bé però a les primeres rampes del port de muntanya de Gaintzuriezketa (km 8) vaig anar al meu ritme. En Guillem estava més fort de ritme i seguia uns metres més endavant. Feia el que podia en aquelles rampes, però estava prou bé per continuar el km per sota de 5 minuts. La baixada, prou bona cap a Pasaia seguint el mateix ritme; en el km 10 el pas era de 46 minuts però cap al km 13 estava passant una crisi fins al km 16, on el recorregut era un "rompepiernas" com diuen els bascos. La "pájara", molt a prop i era urgent beure alguna beguda isotònica. Per sort, era a prop del km 16 i vaig recuperar-me una mica en beure la beguda isotònica però el ritme seguia sent molt bo i les marques eren bones. En el km 15 el pas era de 1 hora 10 minuts, 5 minuts per sota de les meves expectatives. Estava tranquil perquè tenia molt de marge però molt tocat de cames sobretot d'un bessó. Patia molt a l'entrada de Donosti, però la gent t'empenyia cap a l'arribada. Faltava el més dur, l'Alto de Miracruz... pit i collons!!!! L'entrada a Donosti va ser espectacular ( km 17 al 18) amb una forta rampa de gairebé 1 km. En Guillem va parar per problemes un moment, no el vaig ni veure i el vaig passar, prou feines tenia jo!!! Un cop a dalt, tot baixada cap al barri de Gros, on en Marc, en Diego, la Raquel, la Sandra i la Maria m'animaven. Això estava fet i l'últim km a disfrutar de la gent. El final va ser molt bo, però al límit de forces. Com dic, el benestar físic és sacrifici, el temps: 1:35:10!!!! Molt content per tot plegat. En Guillem entrava a 1:36:47. Molt bé, màquina!!!!! Les fotos van sortir de conya gràcies a la Maria!!! L'any que ve a repetir si tot va bé, ganes no en faltaran.
Salut i agur!!!