Moltes coses per dir... el temps és or!

Hola a tothom. Fa massa dies que no dic res en el meu bloc. El temps passa i no t'adones que has deixat moltes coses per dir o fer. La vida m'ha canviat i el temps és or. Segueixo fent curses i entrenaments, però amb menys temps. Això sí, les ganes de córrer no les he perdut, i més ara, que estic descobrint un espai natural molt a prop meu: la muntanya. He descobert i m'han ensenyat camins, caminets i corriols per on hem corregut amb els companys de club. També vaig tenir un accident en un corriol, però al final no va ser tant com em pronosticaven al servei d'urgències. Una setmana amb una fèrula de guix i a seguir corrents. Ara toca recuperar la força i la mobilitat del braç. Estic content, he recuperat un estat de forma òptim que em permet gaudir de les curses. Els objectius més engrescadors, com futures maratons fora de Catalunya, duatlons i triatlons, els deixo per altres temps. Aquesta temporada és d'impàs i em dedicaré a fer mitges maratons, siguin de ruta o muntanya. Potser també faré la marató d'Empúries, però amb l'objectiu d'acabar-la! Ja es veurà...
Us faig un resum de tot plegat:



Aquest és el cartell que vam fer per a la xerrada entrenament del 20 de novembre del 2010. Va anar tot molt bé, compartint diferents aspectes del món de l'atletisme amb en Pere Arco, en Toti Bes, l'Àngel Mullera i l'Arcadi Alibés. Un petit entrenament i un dinar de germanor va servir per arrodonir una bona jornada.







A l'Eco-mitja marató de Vic vaig saber que era un any en què havia de gaudir de les curses. No estava en forma per buscar objectius en el crono! El temps va ser molt discret: 01:34: 52 . Una mitja on el recorregut és força dur amb constants desnivells. Per sort, aquest any la temperatura era de 3 graus!



Foto de grup. El C.O. Farners va creixent!



Últims metres per una mitja "dura"


Per acabar l'any, la Sant Silvestre de Girona. Un ambient molt maco, però ha sigut la cursa on he patit més de totes les que he fet. Em pensava que no l'acabaria! Tenia una grip estomacal que em va deixar KO. En arribar, cap al WC! El crono... millor no dir-ho... fot pena! hehe!



Quina colla de friquis. El millor, la pantera rosa buscant...


L'any va començar fatal. Una grip estomacal que em va deixar fet "caldo" uns dies i un cop recuperat em foto de "lloros" per un corriol que baixa de Farners a la bassa de Can Camps. La temporada de córrer semblava que s'havia acabat, però tot va quedar en un ensurt. La marxa popular de Vilobí d'Onyar, d'uns 16 km, va ser el tret de sortida a les curses de fons d'aquest any 2011. Molt bon ambient, unes 1.600 persones tot i estar a una temperatura de sis graus sota zero! Una barreja de corredors, caminadors i triatletes. Tots amb l'objectiu d'entrenar en un entorn natural molt maco. En acabar, entrepà de botifarra, begudes, cafè, vi i algun licor per entrar en calor. Tot al mòdic preu de 7 €! Alguns n'haurien de prendre nota! Salut, companys!