Cursa de muntanya de les Gavarres

Me'n havien parlat molt d'aquesta cursa de muntanya però mai havia pogut anar-hi perquè coincidien amb altres curses. La cursa de muntanya de les Gavarres té una distància de 24 km amb un desnivell considerable (1100 m). Principalment corres per un terreny molt boscós ple de corriols i enllaçant amb les pistes forestals tot el recorregut. La part més complicada que vaig trobar, va ser entre el quilòmetres 7 i 11 on el terreny era força brut i et trobaves molts arbres que t'impedien córrer ràpid. Va ser en aquest tram on un company de cursa es va obrir el cap en picar amb un arbre. Vaig continuar anant de menys a més, on a les baixades hem retenia per apretar a les pujades fortes. Un cop arribat a la part més alta vaig aprofitar la baixada per pista forestal per córrer molt ràpid. És un terreny on m'hi trobo molt bé, puc apretar les cames perquè el terreny no és gaire tèncic. Els últims quilòmetres es fan llargs degut al fort ritme que porto. Arribo amb 02:22:49 i arribant amb la posició 32. He millorat molt aquest any corrents per la muntanya però encara veig que tinc marge per millorar, sobretot a les baixades més tècniques. Arriba la calor, això vol dir que "trec" el peu de l'accelarador i gaudiré a ritmes més suaus de la muntanya! Salut!

La meva primera duatló rural!

Un cop rumiat, m'inscric i participo a la Duatló Rural de la Selva organitzada pels Makis de Sils. No les tinc totes ja que fa dos mesos que vaig amb Btt i sóc una mica "sapastre". Els consells d'en Joan, en Francesc, en Martí i en César em fan decidir a provar aquesta aventura en una duatló de muntanya o rural. Dos dies abans, que no s'ha de fer mai, faig un reconeixement del circuit per on passarà la prova de bicicleta de muntanya amb el meu company i amic de fatigues en César. Me'n surto força bé tot i el fangueig que hi havia.

El dia de la cursa hem sento com un "novato". La zona de boxes, el material a preparar, el dorsal a la bicicleta, etc. Tinc bones sensacions i surto a gaudir de la prova. Els 10 km corrents em sento molt bé però guardant forces per a la Btt que consten de 26 km. Arribo molt bé de forces a la zona de transició per començar la prova de Btt. Ara és l'hora de la veritat en aquesta prova. De seguida em passen força corredors però segueixo a un bon ritme encara que en alguna zona baixo de la bicicleta per la seva dificultat. Només a la part final començo a notar unes rampes als "isquios", cosa que mai m'havia passat corrents. Acabo la prova molt content i satisfet pel temps amb 02:27:00! L'organització dels Makis, un 10 i amb un ambient envejable! L'any vinent hi torno!

I Raid de curses de muntanya de la Selva

Començo l'any i amb força, fent el I Raid de curses de muntanya de la Selva. Es va fer poca difusió de les proves però van estar força ben organitzades. S'hauria de millorar els avituallaments i l'informació en general. De les tres proves, vaig participar a la de Riudarenes i Sant Hilari Sacalm. La primera cursa va ser a Riudarenes amb un recorregut força ràpid però amb constants desnivells al llarg dels 22 km. Em vaig trobar molt bé i vaig fer una cursa molt progressiva per acabar amb un temps de 01:48:18. Va ser una cursa molt familiar, amb poca gent però amb molts companys del club. El meu nové lloc seria un èxit si no fos que erem uns 30 participants! En acabar un bon entrepà de botifarra, begudes, donuts i d'obsequi una ampolla de cava. Molt original!

La següent prova era l'objectiu que m'havia marcat per aquest hivern, la marató salvatge de les Guilleries, a la població de Sant Hilari Sacalm. Aquesta prova ja fa anys que es fa i un company de club, en Carles, m'en havia parlat per la seva duresa. L'organització de la prova molt bona. Aquesta cursa s'afegia al I raid de curses de muntanya de la Selva on també es podia fer la mitja marató. Com bé diu la prova, va ser una marató molt salvatge pel cor de les Guilleries. La primera part va ser força corrible però un cop arribat al punt més alt, el coll de les formigues (1202 metres), va començar el més dur. Una baixada molt técnica i dura fins la carretera d'Osor, on havies d'agafar-te en algun moment als arbres per no "fotre't de lloros". Un cop a la riera d'Osor, una altra vegada cap amunt amb una forta pujada on havies de caminar. Per mi va ser la part més dura de la marató i això que estavem a la primera part de la cursa. Ho estava passant fatal i havia de superar aquesta crisis. És en aquest moment on has de treballar el "coco" per desbloquejar-te físicament. Ara ho entenc, al meu nivell, les sensacions d'en Kilian Jornet. Seguia endavant i em veia cada vegada millor. Tenia clar que no volia caminar en aquells trams on es poden fer corrents. No volia cometre l'error de la Matagalls-Montserrat on vaig caminar molt i vaig bloquejar les meves cames. Va ser una bona decisió, el cos aguantava i les cames responien en aquell terreny salvatge i feréstec. Creuava en solitari l'arc d'arribada amb 05:46:40! Molt content i amb un bon resultat!

L'equip al complert fent la mitja i la marató salvatge de les Guilleries

En Joan i L'Ivan fent segon i tercer a Riudarenes

Acabant l'any fent molta muntanya!

Doncs si, després de fer la mitja marató de Mataró, vaig decidir fer un canvi de rumb i gaudir de les curses de muntanya. A Mataró ho vaig passar fatal, no gaudia de la cursa i n'estava fart quan portava uns 15 km. Això d'anar amunt i avall de la N-II, passar pel mateix lloc, trepitjar asfalt, em va aburrir molt. El temps ho deia tot, 01:33:45, i això que estava bé! Amb això no vull dir que deixi de fer curses sobre asfalt però en aquest moment m'estimo més gaudir corrents per les muntanyes!

Arribaven les curses de fi d'any, les famoses Sant Silvestres. La primera que vaig fer va ser la de Riudellots. Una circuit ràpid on combines asfalt i terreny forestal durant 7 km. Em vaig trobar molt bé, potser massa bé, acabant molt ràpid i recuperant-me de l'esforç en poc temps. Baixar dels 28 minuts, córrer per sota dels 4' el km no és gens fàcil!

La Sant Silvestre de les Planes d'Hostoles em va agradar molt. Per fi es feia una Sant Silvestre de muntanya. La distància era de 10 km on la primera part tenia un desnivell considrable, havies de caminar en un petit tram del corriol. La segona part de la cursa era força tècnica, sempre baixant per corriols. És en aquest tram on pateixo més, no sóc gaire valent i molts corredors em van avançar. Sort que la part final vaig remuntar una mica ja que era un tram amb constants pujades i baixades, un "trencacames" on les meves cames van gaudir de valent. Una cursa molt ben organitzada! Un fi d'any amb nous objectius amb curses de muntanya. El I Raid de curses de muntanya de la Selva serà un bon motiu per fer la marató salvatge de les Guilleries.

Un any més la Behobia-Donostia

Cap a Donostia que hi falta gent! El passat dia 13 de novembre, vaig participar juntament amb els meus companys de club, a la popular Behobia-Donostia. Aquest any hi vam anar tota la família. Vam aprofitar per fer una setmana de vacances al País Basc i Asturies. Era el nostre primer viatge amb la Berta i va anar molt bé. El clima d'aquell cap de setmana a Donosti era espectacular o millor dit exagerat. Estavem a 25 graus en ple mes de novembre!

Amb tots els colomencs i colomenques enfilàvem amb el tren cap a Behobia, a prop del País Basc francès. Un cop allà, ens vam començar a equipar i deixar les bosses en els camions que ho porten a l'arribada. Em sentia bé de cames però notava els primers símptomes d'un refredat. No hi havia excuses i s'havien de fer els 20 km fins a Sant Sebastià. Vaig sortir juntament amb en Xavi i en Musta, però al primer quilòmetre em vaig desenganxar d'ells. No podia seguir aquell ritme amb la forta calor que feia. Vaig fer la meva cursa, anant de menys a més, com a mi m'agrada córrer. A tots els avituallaments m'hidratava i em feia una "dutxa" amb els gots d'aigua. Feia molta calor i els primers abandonaments es veien pujant a Gainxiruzketa. Va ser en aquest punt on vaig passar en Xavi que no anava gaire bé. Una setmana abans, en Xavi havia fet la marató de NY i no s'havia recuperat físicament. Més endavant veia en Musta però no el vaig poder agafar. Vaig fer una cursa molt intel.ligent, sense anar al límit. No es podia córrer ràpid per la forta calor i s'havia de gaudir de l'ambient. Espentava una mica quan veies corredors tirats als marges de la carretera amb els serveis sanitàris. Qui es passava ho pagava amb aquesta calor. Faltava poc per arribar, més o menys 1 km i agafo la bandera de mans de la Maria. Era la primera vegada que lluia la meva estelada en una cursa. Em vaig sentir com a casa, on compartim la llibertat del nostre poble. VISCA CATALUNYA I GORA EUSKAL HERRIA ASKATUTA!

Primera ultra la Matagalls-Montserrat

Fa massa dies que no escric al blog i us faré un resum d'aquests últims mesos. De temps, sempre n'hi ha per escriure, però les poques ganes i el fet de tenir el blog esportiu del club m'ha fet arraconar tots aquests mesos el meu blog. Torno a tenir ganes d'escriure-hi, i buscaré temps per explicar-vos les meves curses.

A l'estiu, com sempre, faig un descans de dues a tres setmanes. Només faig bicicleta de carretera perquè no puc estar quiet. Un cop s'acaba el descans, començo la nova temporada amb uns objectius molt diferents. La Matagalls-Montserrat serà el meu principal objectiu. Una cursa d'ultrafons de 84 km per la muntanya. L'objectiu és acabar juntament amb els meus companys, en César i en Joan. Em passo tot l'estiu acumulant força quilòmetres, però el temps se'm tira a sobre. He fet unes quants rodatges llargs d'uns 30 km aproximadament, malgrat això arribo justet. Una setmana abans de la Mm, per la Diada, faig la cursa dels makis de Sils: La Makisada, que és una cursa forestal d'uns 26 km. Acabo força bé però tocat per la forta calor que feia. Sort de la bossa d'hidratació que portava.

Arriba el dia de la Mm. Juntament amb en César i en Joan comencem la cursa a les sis de la tarda. Som dels últims a sortir i ens trobarem molta gent pel camí. És una cursa que desconeixem i som molt prudents al llarg dels 84 km. L'objectiu és acabar per sota les 15 hores, però un cop hem fet uns 55 km comencen els dubtes. El fet d'anar molta estona caminant no em va bé. Tinc la sensació que he bloquejat les cames i és molt difícil córrer. Crec que si hagués fet més estona corrents, hauria arribat a dalt de Montserrat molt millor. Els últims 10 km els faig juntament amb en César, que tampoc va gaire bé. En Joan ha continuat sol endavant a bon ritme. És en aquest moment quan pitjor m'estic trobant, si paro a l'últim control haig de plegar. Agafo un tros de plàtan i una beguda isotònica i segueixo caminant com puc. Em recupero, i els últims 5 km els fem a bon ritme pujant cap a Montserrat. Per fi s'ha acabat! Arribem amb més de 16 hores i amb poques ganes de tornar-hi. Estic fet pols!

En Jordi, en Ceña, en César i en Joan, a dalt de Montserrat

Curses de muntanya

M'estic llegint el llibre d'en kilian Jornet, "córrer o morir", i tinc la sensació que aquest xicot no és d'aquest mon. És un galàctic del skyrunning! Crec que no es pot comparar amb ningú. Senzillament és el mon d'en Kilian!

Toquem de peus a terra. El meu debut a la cursa de muntanya de "La suada" d'Agullana, va ser molt positiva. Una mitja marató molt dura, però molt diferent de les curses amb ruta. Els ritmes, l'espai, el terreny ho canvia tot. Fins i tot, els corredors son diferents. Perquè ho dic això? doncs perquè veure els corredors caminant en una pendent on es pot fer corrents no és gaire normal. Vaja, això pensava jo. Però un cop comences la baixada tot s'entén. Et passen com llebres en un terreny de senglars. Jo, pobre de mi, fent el que podia a la baixada per un terreny molt tècnic. Vaig patir molt perquè et trobaves de tot. Era una aventura constant, esquivant pedres, arbres, arrels, creuant rierols pel mig...vaja, que s'havia d'estar molt atent sino volies fer una aterrissada. En canvi, la pujada era dura, es podia fer corrents, menys el tram final del cim on la pendent era molt "heavy". Llàstima, que pujant pels corriols ,vaig haver de caminar juntament amb el meu company d'equip, en Musta. Era molt estret i els corredors del davant s'havien parat a caminar fent un tap. El circuit era molt variat però el 80% era per corriols molt tècnics. Entrenaments per muntanya n'havia fet molts, però sempre per pista forestal i corriols força fàcils. En canvi, a "la suada", havies d'estar molt atent per no tenir una caiguda. M'emporto una bona sensació d'aquesta cursa. L'organització va ser d'un 10. El circuit era molt ben marcat i el preu de la cursa de 8€. Això últim es troba en vies d'extinció. En acabar, un bon esmorzar, una samarreta tècnica i una bossa d'obsequi. El meu temps de la mitja de muntanya va ser de 02:22:00. Tornant cap a casa ja pensavem amb en Musta la próxima cursa o marxa popular d' Arbúcies.

Una marxa de muntanya on vaig gaudir de valent, ja que el terreny era per pista forestal i corriols no gaire tècnics. Era un circuit que m'anava molt bé. Se'm va fer curt, només vam fer 12 km. L'entorn de les Agudes era molt maco i les sensacions a la pujada eren molt bones. Em sentia molt fort i no parava d'avançar a corredors. A l'arribada un bon esmorzar i l'obsequi d'una bossa per les vambes, tot això per 7€!