Amb tots els colomencs i colomenques enfilàvem amb el tren cap a Behobia, a prop del País Basc francès. Un cop allà, ens vam començar a equipar i deixar les bosses en els camions que ho porten a l'arribada. Em sentia bé de cames però notava els primers símptomes d'un refredat. No hi havia excuses i s'havien de fer els 20 km fins a Sant Sebastià. Vaig sortir juntament amb en Xavi i en Musta, però al primer quilòmetre em vaig desenganxar d'ells. No podia seguir aquell ritme amb la forta calor que feia. Vaig fer la meva cursa, anant de menys a més, com a mi m'agrada córrer. A tots els avituallaments m'hidratava i em feia una "dutxa" amb els gots d'aigua. Feia molta calor i els primers abandonaments es veien pujant a Gainxiruzketa. Va ser en aquest punt on vaig passar en Xavi que no anava gaire bé. Una setmana abans, en Xavi havia fet la marató de NY i no s'havia recuperat físicament. Més endavant veia en Musta però no el vaig poder agafar. Vaig fer una cursa molt intel.ligent, sense anar al límit. No es podia córrer ràpid per la forta calor i s'havia de gaudir de l'ambient. Espentava una mica quan veies corredors tirats als marges de la carretera amb els serveis sanitàris. Qui es passava ho pagava amb aquesta calor. Faltava poc per arribar, més o menys 1 km i agafo la bandera de mans de la Maria. Era la primera vegada que lluia la meva estelada en una cursa. Em vaig sentir com a casa, on compartim la llibertat del nostre poble. VISCA CATALUNYA I GORA EUSKAL HERRIA ASKATUTA!
